Legislació vigent:

La programació de Grec de primer es fonamenta en la legislació vigent, que és en concret:

  • El decret 35 /2015, de 15 de maig, pel qual s’estableix l’estructura i el currículum del batxillerat a les Illes Balears (BOIB núm 73 de 16 de maig de 2015).
  • Annexos del Decret 35/2015, de 15 de maig, pel qual s’estableix el currículum del batxillerat a les Illes Balears.
  • Ordre de la consellera d’Educació i Cultura de dia 20 de maig de 2015, pel qual es desplega el currículum de batxillerat a les Illes Balears (BOIB núm 76, 21 de maig de 2015).
  • Instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres docents públics d’educació secundària per al curs 2015-16.

I a Grec de segon de batxillerat:

  • El decret núm 14154, 82 /2008, de 25 de juliol, pel qual s’estableix l’estructura i el currículum del batxillerat a les Illes Balears (BOIB núm 107 d’1 d’agost de 2008).
  • Ordre de la consellera d’Educació i Cultura de dia 27 d’abril de 2009, sobre el desenvolupament del batxillerat a les Illes Balears.
  • Instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres docents públics d’educació secundària per al curs 2015-16.

Quan s'estudia Grec?

El Grec és una matèria de modalitat que es desenvolupa al llarg dels dos cursos de Batxillerat. El seu estudi té un alt valor formatiu per als alumnes que optin a batxillerat per una primera especialització en el camp de les humanitats o les ciències socials i es recomanada com a optativa de les altres especialitats.

 

Què s'estudia a Grec?

La matèria de grec en el batxillerat aporta les bases lingüístiques i culturals necessàries per entendre aspectes essencials de la civilització occidental com a resultat d’una llarga tradició que va sorgir de Grècia i Roma. L’estudi de la llengua grega en els aspectes morfològic, sintàctic i lèxic, vinculats als del seu context cultural i històric, té en si mateix un alt valor formatiu per als alumnes que hagin optat per una primera especialització en el camp de les humanitats o les ciències socials. La coincidència del seu estudi amb el de la llengua llatina, a l’hora que convida a un tractament coordinat, permet comprendre l’estructura flexiva d’ambdues llengües, tan riques de contingut i tan fecundes en la seva contribució a les llengües modernes.

Els continguts proposats per a grec I i II a través dels quals es desenvolupa la matèria se centren en dos grans àmbits, la llengua i la cultura, distribuïts en quatre blocs: característiques de la llengua grega, interpretació dels textos, el lèxic i el llegat grec.

Aquests continguts s’abordaran de forma coherent i progressiva, i el desenvolupament ha de tenir una aplicació essencialment pràctica que permeti que l’alumnat, mitjançant l’exercici de la traducció i la lectura de textos ja traduïts, assoleixi un coneixement bàsic dels aspectes fonamentals de la llengua grega i s’introdueixi en tècniques bàsiques d’anàlisi filològica i d’interpretació dels textos. Els textos, que són l’objecte principal de la matèria, se seleccionaran entre autors de diferents èpoques i gèneres literaris, tot presentant-los tant en la seva forma original, amb les adaptacions necessàries per facilitar-ne la comprensió, com en traduccions.


Atesa la varietat dialectal del grec, es poden aprofitar els textos en jònic-àtic original per manejar i traduir a classe, i les altres varietats de la llengua (qualssevol que siguin, tant les arcaiques com les que no ho són) es poden oferir en versions al català o al castellà.


La pràctica de la traducció de textos grecs ha de contribuir també a la reflexió sobre la llengua pròpia, tot cercant la correcta adequació entre les estructures lingüístiques d’ambdues llengües. De la mateixa manera, l’estudi del grec s’ha de posar en relació amb totes les llengües que estudia l’alumne o alumna, tant les pròpies de la comunitat com les estrangeres, car aquesta reflexió lingüística facilita la captació i l’assimilació d’estructures gramaticals particulars i úniques de cada llengua. Per a això servirà l’ús de diccionaris de diversa mena, i gradualment s’anirà introduint el maneig del diccionari específic de la llengua grega.


L’anàlisi i la interpretació dels textos ha de completar-se amb dades extretes d’altres fonts que, accessibles fàcilment gràcies als bancs de dades i recursos disponibles a Internet, permetin establir i conèixer la seva relació amb les diferents èpoques de la història de Grècia, així com de les seves diverses manifestacions artístiques i culturals.
L’estudi i l’aprenentatge del lèxic constitueix un instrument per a la traducció i alhora contribueix a enriquir el bagatge dels alumnes, mostrar els mecanismes de formació de paraules i valorar la transcendència del préstec lingüístic com a part del llegat cultural aportat pel pensament grec.


L’aproximació a Grècia i el seu llegat s’ha de fer amb un enfocament global i vinculat a l’aprenentatge de la llengua, centrant l’anàlisi en l’antropocentrisme grec per intentar comprendre la mentalitat i la dimensió social i individual del poble grec a través de la seva projecció en les institucions, l’art i la literatura en la Grècia antiga i valorar la tradició clàssica i la seva pervivència en les societats actuals.


Correspon al primer curs l’assimilació dels continguts bàsics de llengua i cultura. És tasca del segon curs la consolidació i ampliació, amb un tractament específic de la literatura, els gèneres i els autors, que contribueixi a aprofundir en les arrels gregues de la nostra cultura. En resum, al primer curs s’han de crear unes estructures morfològiques regulars bàsiques ben memoritzades i prou reforçades per poder entendre, al segon curs, el complex sistema verbal i poder apropar-se als textos originals amb un cert aprofundiment. Tant en qüestió de lèxic com de morfologia, és important exercitar la memòria.


Icones cortesia de:Designed by Ibrandify / Freepik